Merci pels teus comentaris! M’ho prendré com uns ànims!
Perquè la veritat és que dibuixar així per llibre de text no em surt a compte… Ja t’ho pots imaginar!

Em fa molta il·lusió que t’agradi la meva feina. Jo fa anys que també vaig seguint amb interès els teus treballs, però no havia entrat mai al teu blog, i m’ha agradat molt fer-ho i veure el que estàs fent!
I descobrir que tu siguis l’autor de les formigues! Que bò! A la Zöe, la nostra filla, li encanten! Quan les veu sempre crida “les formigues!!!”, encara que estigui mig adormida a aquella hora. (Potser estàs fart que t’ho diguin, però són molt divertides).

Visitarem amb més calma i més sovint el teu blog, i assaborirem aquests fantàstics dibuixos i els colors tan “comestibles” que hi poses… No és un adjectiu adient, per parlar de colors, ja ho se, però espera’t que t’explico: els teus dibuixos, amb aquests colors, són com caramels en una botiga de xuxes… Mmmm!
Te’ls mires i te’ls menjaries tots!

Tens uns liles deliciosos! Que han de tenir gust de mores! I uns taronges fresquets i bons! Un llibre teu és com comprar-se una bossa de caramels!
Sempre ens mirem el de l’hort urbà, és preciós! El pròxim dia ja no ens el mirarem més… El comprarem, i esperarem pacients que algun dia ens poguem conèixer i ens el dediquis.
Mentrestant, ens anirem menjant els teus dibuixos i els teus colors amb els ulls!
A més no provoquen càries! (però si enveja sana!)

Felicitats per la feina i ens anem blog-veient!

Isaac i Annabel (que al final no m’he pogut estar de colar-m’hi)