Aquests són alguns dels dibuixos que he fet per a la col·lecció ‘Son vine, son’ de La Galera. Es tracta d’una sèrie de contes en què es parla de temes al voltant de la son i la nit. El text és de l’escriptora Cristina Sans i porta per títol ‘La nit del lloro’. El conte fa referència a la nit que passa la protagonista, la Mercè, tan pendent del seu nou company d’habitació que no pot aclucar l’ull ni un moment.
He rebut l’exemplar del nº42 de la revista El Tatano dedicat a l’Àfrica. S’hi expliquen contes, jocs i també la fauna i algun plat típic d’aquell continent. Jo vaig il·lustrar-hi la cançó ‘L’elefant que va anar al riu Limpopo’ de la que ja en vaig parlar fa uns dies, amb un text de Josep M. Andreu sobre una melodia de Zimbabwe. Ara en mostro la versió definitiva del dibuix, malgrat el que es veu aquí no és el disseny que ha acabat apareixent, sinó el que vam utilitzar per a muntar les escenes. Renoi, què difícil és dibuixar un elefant sense trompa!
Aquests són alguns dels dibuixos que il·lustren uns acudits hilarants del llibre ‘Què li diu?’ dins la col·lecció rialles de La Galera. Tot un repte!
Una mica d’estudi de personatges per a la il·lustració que estic preparant per al Tatano. Es tracta d’una cançó africana, basada en un conte de Rudyard Kipling, que explica la història d’un elefant sense trompa que vol saber què mengen els cocodrils per sopar. I per saber-ho se’n va fins al riu Limpopo i allà un cocodril li estira el nas tant que li allarga fins a tenir trompa. I a partir d’aleshores tots els elefants del món tenen trompa.
Acabo d’il·lustrar una biografia en primera persona de Cristòfor Colom. Aquí en teniu alguns dels dibuixos.
