General

Dancin Lomax

  • publicat el 1 novembre 2013

Divina Lomax from julve on Vimeo.

dancin_lomax001

dancin_lomax002

dancin_lomax003

dancin_lomax005

Aquest curt d’animació ha estat un autèntic repte que he volgut afrontar amb els meus amics d’Allakinda. De fet, si la pel·lícula té algun valor és gràcies a ells. Ha estat un llarg procés, però al final, ha valgut la pena i ara podem veure a la dona més divina, la més sexi que mai s’hagi vist: DIVINA LOMAX!

Divina Lomax és la gran atracció del Gran Circo Cappuccino. Casada amb Arturo, el Domador de Saurios. A pesar de l’Amor indestructible que l’uneix al seu marit, Divina el menysprea i practica l’acte amb qualsevol que se li presenti, excepte amb ell. I no només això. A més, després de cada nit de desig extramatrimonial, l’estrella del Burlesque es tatua el nom del seu amant fugaç. Podeu llegir els noms dels seus amants al Facebook del Circ.

Gràcies al Ciscu Spinevinyl per posar-hi música!

Donec Perficiam!

  • publicat el 15 setembre 2013

1714_cobertapamsa_1714-7

pamsa_1714-13

pamsa_1714-25

pamsa_1714-14

pamsa_1714-33pamsa_1714-27

D’aquí un any se cel·lebrarà el tricentenari dels fets de l’11 de setembre de 1714, i aprofitant l’avinentesa, Publicacions de l’Abadia de Montserrat ha decidit publicar la història de l’Eulària, una nena barcelonina, vol ajudar a defensar la muralla durant el setembre de 1714. Això sí, amb l’ajuda inestimable de’n Patufet i el bou. Una divertidíssima aventura escrita per Antoni Munné-Jordà que he tingut el gust de dibuixar i que està pensada per a nens i nenes a partir de 8 anys.

Aigua Xelida

  • publicat el 10 juny 2013

Aigua Xelida n’és molt bonic,
tant si és de dia com si és de nit.
Sempre que hi vagis a barquejar,
jo t’asseguro t’agradarà.

Quan arribo a casa meva
i em trobo la sogra allí,
li pregunto a la mestressa:
que fa aquesta dona aquí?

Si ha vingut perque té gana
pots convidar-la a sopar,
ja que avui em sento esplendid
li darem un tros de pa!

De vegades me l’agafen
me l’apreten massa fort
me la deixen adolorida
més vermella que un pebrot

No comprenc tanta fal·lera
fins al punt de fer-me mal
per aixo sempre vaig al tanto
quan algú em dóna la ma.

Hi ha qui creu que és massa llarga
hi ha qui diu que curta és
altres diuen que està torta
tothom dóna el seu parer .

ja estic tip que me la mirin
i que opinin com la tinc,
jo la porto com m’agrada
la corbata de vestir .

Quins melons té la Pepeta
quins pernils té la Merce
quin conill té la Carmeta
com ho tenen tot les tres.

Sempre estic en un dilema
no se pas quina triar
quan les tres em diuen: Xato!
vine a comprar al meu mercat.

Lletra: Josep Mª. Cao
Música: popular

Amb el seu permís, Sr. Steinberg

  • publicat el 6 maig 2013

Fa uns mesos em van encarregar que il·lustrés un reportatge d’en Jordi Graupera per a la revista Barcelona Metròpolis. El text parlava de les connexions que al llarg del temps s’han establert entre les ciutats de Barcelona i Nova York i que han aparegut publicades en el setmanari de prestigi New Yorker. Automàticament, em va aparèixer la imatge (o imatges) en què el gran il·lustrador nord-americà Saul Steinberg (1914-1999) representava el món de la 9ena Avinguda estant. I se’m va acudir fer-ne la rèplica. Aquest cop, però, mirant des del final de les rambles. Pels que tingueu prou vista, fixeu-vos en el retrat del Sr. Steinberg, que ens saluda des de dalt d’un gratacels de Manhattan.

Amb el seu permís, Sr. Steinberg.