Al Saló de Còmic que s’ha celebrat aquest darrer cap de setmana, Cavall Fort ha muntat, amb motiu del 5oè aniversari de la revista, una exposició on s’ha vist una bona mostra de molts dels autors que hi han col·laborat amb els seus dibuixos: Lluïsot, Pere Joan, Cesc, Joma, Roser Capdevila, Oriol Garcia Quera, Francesc Infante, Quim Bou, Marc i Pep Brocal… i molts d’altres. L’any 1992 hi vaig publicar una petita història en blanc i negre de la que se n’ha pogut veure una pàgina en aquesta mostra. Pertany a l’adaptació d’un episodi del llibre Vida i miracles de Santiago Rusiñol, escrit per Jordi Estarelles i que portava per títol La casa sobre les espatlles.

El Crypshow Festival s’organitza cada any per aquestes dates per donar a conèixer obres del cinema de Terror clàssic i modern. Apologia del Terror, la Fantasia i la Ciència Ficció, en diuen. Però no només això, també s’hi fan concursos de relats, de llargmetratges, taules rodones i exposicions. Enguany el tema de l’exposició eren els Mad Doctors. En Toni Benages ens va convidar a participar-hi i amb els companys de l’estudi -Lluís Farré, Mercè Canals i Albert Monteys- vam inventar-nos tota una sèrie de monstres, producte dels experiments bojos d’un doctor boig. Vam fer un cadàver exquisit, fent ús de la tècnica de l’estampació amb goma alimentària que ens van ensenyar en un curs l’estiu passat al Castell de la Cardosa els mestres Alexis Rom (el Gran) i Pep Montserrat (l’Immens). Les fotos cremades pel filtre Lomo de l’Iphone són de la Mercè. Quina por!

L’associació cultural FogliVolante, amb Giorgia Atzeni al capdavant, organitza laboratoris creatius per a nens i nenes destinats a difondre la comprensió de l’art entre la canalla, i aquests dies està ultimant la mostra Il circo senza animali dins el Il primo festival “Circo Volante”. Hi participaran una seixantena d’il·lustradors de tot el món, entre els que m’incloc. La mostra es durà a terme a Cagliari (Sardegna). Començarà el 13 de maig i s’hi estarà fins el dia 19.

L’illa de Sardegna és un lloc increïble. Si per casualitat teniu la sort de ser-hi per aquestes dates, aprofiteu per visitar la Sala delle Volte dell’Exmà, i veureu la resta d’imatges.

(*)Ta leggiu! vol dir que lleig! No té res a veure amb l’exposició, però és l’única expressió que conec en sard i m’ha semblat oportú fer anar aquesta llengua tan maltractada pels mateixos sards.

He tingut la sort de poder participar en aquesta divertidíssima exposició organitzada pels amics d’Ilu-Station juntament amb més 60 il·lustradors de tot el món. La foca Federico ha convidat a tots els seus amics pingüins a la barcelonina llibreria Abracadabra. El personatge creat per Maxi Luchini ja no estarà sol. I tot això coincidint amb el concurs Mini-Station en què s’hi han presentat més de 300 nens i nenes amb els seus dibuixos de pingüins. Aquí us penjo el cartell de l’exposició i els pingüins amb què hi he participat. No oblideu de visitar la mostra!

Després de l’exposició de quaderns que es va fer a Cagliari, la il·lustradora Tacaco Matsuoka ens va animar a tots els participants a continuar l’experiència en una nova mostra en aquest cas a la seva ciutat, Osaka. Per la meva banda, i malgrat el títol del post, vaig preferir utilitzar un dels meus quaderns Windsor & Newton. Els dibuixos amb què vaig participar formaven part d’un treball de cerca d’imatges i tipologies de personatges per a un projecte de còmic sobre la guerra civil espanyola amb què vaig rebre una menció especial del premi Josep Coll organitzat per l’APIC l’any 2007. Un quadern semblant és España 1938 a càrrec d’Enrique Flores e què es retrata, també a partir de fotografies de l’època, l’Espanya dels anys de la Guerra Civil. En podreu veure alguna mostra en el seu web, seleccionant la icona corresponent (España 1938). No deixeu de visitar el seu blog en què, gairebé diàriament, hi puja imatges extretes de quaderns -propis i aliens- que no tenen desperdici.