Margarita Dandi ha deixat penjat en Johnny, l’heroi del Gran Circo Cappuccino, aquestes vacances… Us el podríeu endur vosaltres? Descarregueu-vos el retallable, imprimiu-lo i construïu-vos un Johnny. Fiqueu-lo dins la maleta emporteu-vos-el amb vosaltres… es conforma amb ben poc, pobret.
Ciutat ‘dibugènica’
Aquest és el títol del reportatge de Marta Rodríguez Bosch aparegut a La Vanguardia el 3 de Juliol en què es fa ressò de la col·lecció de quaderns de viatge que il·lustren els barris de Barcelona. I ho fa aprofitant aquestes dates que coincideixen amb la celebració del 4t Simposi Internacional d’Urban Sketchers que se celebra enguany en aquesta ciutat. La imatge que obre el text és un dibuix del carrer d’Aiguafreda, al barri d’Horta, que pertany al meu llibre Passejant per Horta.
Tres places
La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona. Té una superfície d’aproximadament 5 hectàrees i constitueix el punt d’unió entre el nucli antic de la ciutat i l’Eixample.
La plaça Nova s’obre davant l’antiga Porta Praetoria, una de les portes de la ciutat romana de Barcelona, al cor del barri Gòtic, coneguda com el Portal del Bisbe. En aquesta porta començava el decumanus, un dels carrers principals, i hi confluïen els dos aqüeductes que duien l’aigua a Bàrcino, dels quals encara se’n conserven fragments d’un d’adossat a la torre esquerra de la porta.
La plaça de Sant Felip Neri és una plaça singular de Barcelona, que rep el nom de l’església de nom homònim d’estil barroc que la presideix.
Aigua Xelida
Aigua Xelida n’és molt bonic,
tant si és de dia com si és de nit.
Sempre que hi vagis a barquejar,
jo t’asseguro t’agradarà.
Quan arribo a casa meva
i em trobo la sogra allí,
li pregunto a la mestressa:
que fa aquesta dona aquí?
Si ha vingut perque té gana
pots convidar-la a sopar,
ja que avui em sento esplendid
li darem un tros de pa!
De vegades me l’agafen
me l’apreten massa fort
me la deixen adolorida
més vermella que un pebrot
No comprenc tanta fal·lera
fins al punt de fer-me mal
per aixo sempre vaig al tanto
quan algú em dóna la ma.
Hi ha qui creu que és massa llarga
hi ha qui diu que curta és
altres diuen que està torta
tothom dóna el seu parer .
ja estic tip que me la mirin
i que opinin com la tinc,
jo la porto com m’agrada
la corbata de vestir .
Quins melons té la Pepeta
quins pernils té la Merce
quin conill té la Carmeta
com ho tenen tot les tres.
Sempre estic en un dilema
no se pas quina triar
quan les tres em diuen: Xato!
vine a comprar al meu mercat.
Lletra: Josep Mª. Cao
Música: popular
L’Elvis guanya el Premi Atrapallibres!
El llibre “Jo, Elvis Riboldi”, escrit per Jaume Copons, Dani Cerdà i Ramon Cabrera i il·lustrat per mi, ha guanyat el 8è Premi de Literatura Infantil “Atrapallibres” que organitza el Consell Català del llibre Infantil i Juvenil en la categoria de 10 anys. El jurat d’aquesta categoria l’han integrat més de 1.600 nens i nenes!!! Avui 4 de juny a dos quarts d’onze del matí es durà a terme l’acte de lliurament de premis que es celebrarà a l’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.